RAÏM NEGRE – Cabernet Sauvignon

Una vinífera tinta originària de França, resultat de l’encreuament de dues – la Cabernet Franc i la sauvignon blanc – i que actualment és la segona més conreada del món. A Espanya va ser introduïda al segle XIX a la Rioja.

La seva terra natal del Médoc, al nord de Bordeus, ha demostrat una excepcional adaptabildiad a diferents sòls, climes i latituds (encara que es desenvolupa millor en climes temprados i secs; en climes freds les vinyes produeixen més fulles que el raïm, per capturar la llum del sol i realitzar la fotosíntesi), mantenint malgrat això, sempre, la seva particular caràcter.

Va ser Marquès de Riscal qui va introduir el seu cultiu en 1858, quan s fill Camilo Hurtado de Amézaga va enviar 9.000 sarments de cabernet sauvignon i altres varietats fines franceses a la Rioja Alabesa. Eloy Lecanda, hereu del fundat del celler Vega Sicília, va comprar el 1864, en terroir francès, 18.000 samientos per cultivar aquesta vinífera a les seves terres de Ribera del Duero. A principi del segle XX, Ignasi Girona de Castell del Remi la va importar per replantar les vinyes afectades per la fil·loxera. A principis dels anys seixanta Miguel A. Torres i la seva dona van decidir consagrasr les 29 hectàrees de la finca Ma La Plana al cultiu de cabernet sauvignon. La primera collita veremat es va imposar en la netejada del Vi de 1979, celebrada a París, als més famosos cabernets del món. Tot un èxit que s’ha vist ratificat posteriorment amb nombrosos premis internacionals.

Els raïms són mitjans i no gaire comptactos. Els raïms són esfèriques, petites, de pell gruso que proporciona al vi un marcat caràcter tànic i baies d’una tonalitat de profunda pigmentació fosca. En boca donen una forta sensació astringent. La planta és vigorosa, de brotada mediotardía i creix amb facilitat.

Depenent de si el raïm ha estat conreada en una zona freda o càlida, en sòl de grava o argilós, etc. els vins elaborats amb Cabernet Sauvignon que s’obtinguin tindran matisos diferents, però mantindran unes característiques comunes: solen ser de color violaci dens i en nas es mostren profunds i intensos amb predomini de les aromes florals (violetes), fruiters (baies) i vegetals ( pebrot). En les latituds més fredes produeix vins amb notes a pebrot verd, menta i cedre, que són més pronunciades a mesura que el vi envellint. En els climes més moderats, s’aprecien notes a melmelades de grosella negra cuinada. Aquests aromes es tornen més complexos amb la criança. En boca són secs, amb cos, estructura, alcohòlics, àcids i saborosos. La seva joventut no és molt agraïda pel seu alt contingut en tanins i gran acidesa, però la seva maduresa és excepcional. I és que l’acidesa contribueix al seu potencial d’envelliment. En general, són vins de llarga vida que aconsegueixen la seva plenitud després de molt madurar en fusta i añejarse en ampolla. Posseeixen uns tanins aromàtics que els confereixen elegància quan són sotmesos a criança mixta.

 

ANAR A LA TENDA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *